Com acaba la història?

Us proposem dues noves imatges del concurs que hem engegat per a demostrar el vostre enginy i creativitat. Es tracta de trobar un final a les dues llegendes urbanes que van associades a les dues imatges. Els 5  finals més enginyosos o que s’apropin més a la llegenda urbana original tindrà un premi molt pràctic.

Aquí teniu les dues imatges d’aquesta setmana, gràcies a la Biblioteca Pública de Tarragona i l’activitat per a centres educatius “Et Juro que és veritat”

Podeu proposar els finals a la secció de comentaris d'aquesta entrada al bloc.

ATENCIÓ: Malauradament per un seguit d'imprevistos, la Nit de Llegendes Urbanes programada per divendres dia 29 de novembre a les 21:30 a l'espai Kesse ha quedat anul·lada. 

Llegendes en veu alta

Ahir dimarts, a la Biblioteca Pública de Tarragona de la mà de Tornavís Teatre, l’Escola de Lletres i Genovesa Narratives Teatrals vam poder gaudir d’un bon grapat de llegendes urbanes en un ambient molt adient per a l’ocasió.

Una de les llegendes urbanes que vam poder sentir feia així:

En un restaurant, donaven carn molt barata, la gent hi anava a menjar molt, i a poc a poc el lloc es va anar fent més famós, i l’amo més ric. Un dia una senyora ja vella va decidir anar-hi amb el seu gos. La dona va demanar el plat típic del lloc, que era aquella carn tant famosa, i en va començar a menjar. Quan la dona ja estava tipa li va donar un tros al seu gos, però l’animal no el va voler. La dona molt estranyada va agafar la carn i la va portar a analitzar. Dels resultats de l’anàlisi es va saber que era carn de gos i per això el gos no la volia ni tastar. La dona va posar una denúncia a l’amo del restaurant que va acabar a la presó.

ATENCIÓ: Malauradament per un seguit d'imprevistos, la Nit de Llegendes Urbanes programada per divendres dia 29 de novembre a les 21:30 a l'espai Kesse ha quedat anul·lada. 

Acabem el cicle amb un enigma nocturn

ATENCIÓ: Malauradament per un seguit d'imprevistos, la Nit de Llegendes Urbanes programada per divendres a les 21:30 a l'espai Kesse ha quedat anul·lada. 

El punt i final del Cicle de Llegendes Urbanes  “La ciutat a cau d’orella” el posarà el quart dels enigmes nocturns del cicle. Després de resoldre el Misteri a la Casa Castellarnau, ens espera aquest divendres el Parc de la Ciutat.

Terror al parc de la Ciutat. Enigma Nocturn

Dv, 29 de novembre (20h) / GRATUÏT AMB INSCRIPCIÓ PRÈVIA

Parc de la Ciutat (Quinta de Sant Rafael)/ + de 14 anys

De nit. Un ambient fred i humit. Un parc urbà. Amb poca llum. Restes del passat. Misteris del present. L’escenari perfecte per enfrontar-nos a les nostres llegendes més tarragonines.

Inscripció a www.tarragonajove.org  →

 

Misteris a la Casa Castellarnau

Construïda al segle XV, al llarg dels temps ha estat el lloc de residència d’algunes de les famílies més influents de Tarragona. Encara ara les parets parlen dels misteris que s’hi amaguen.

L’enigma nocturn de divendres passat ens va donar a conèixer una mica més l’edifici, les sales i els elements que en formen part, també la pròpia família Castellarnau i els rumors que circulen sobre la pròpia casa i alguns dels membres de la família Castellarnau.

 Aquí teniu recopilats alguns dels rumors i llegendes urbanes:

CARLES I

L’any 1542 va venir de visita a Tarragona l’emperador Carles I i durant la seva estava va residir a la futura Casa Castellarnau. Per poder acollir l’emperador i els seu servei van foradar la casa del costat (La Casa Montoliu, actual conservatori de música) per unir-la i tenir més espai.
Expliquen que l’emperador Carles I va quedar enamorat de les belleses de la ciutat, i passejant per l’actual Passeig de les Palmeres va dir: “Aquest és el millor balcó al mar que existeix en els meus estats. Aquesta frase donaria el nom a l’actual Balcó del Mediterrani

ELS CASTELLARNAU

La família Castellarnau de la vall Ferrera es dividia en tres branques totes enfrontades en interminables plets per la possessió d’una rica hisenda al voltant de fargues pirinenques.
S’explica que Carles de Castellarnau va haver de marxar del poble d’Alins per problemes de faldilles. Dues noies, Manela i Francesca el van denunciar al corregidor de Talarn al·legant que “amb paraula de casament les havia enganyat i desflorat”. Carles de Castellarnau va marxar a Barcelona, on el van venir a buscar i va ser acusat i empresonat a la Ciutadella.

PARENTS DE BANDOLERS

Fruit d’enveges populars es va emparentar el pescador i bandoler Esteve Magrinyà amb la dona de Carles de Castellarnau. El pare de la núvia i el seu germà van recórrer al corregidor de Tarragona per a demanar protecció davant les calumnies i va emetre una sentència anunciant que no existia parentesc amb el criminal Esteve Magrinyà.

ESPECTACLE POPULAR

Corren rumors que la Senyora de Castellarnau, cada dia al matí sortia al balcó molt lleugera de roba i feia fora la mandra. Aquesta costum va fer que a mig matí el carrer s’omplís de treballadors que descansaven de la feina i venien a gaudir de l’espectacle.

Diuen que .... va passar a la Biblioteca!

El passat dijous 21 de novembre el contacontes Eduardo Chinchilla va crear un ambient enigmàtic i de tensió al voltant de diferents llegendes urbanes i rumors que s’escampen de generació en generació.

En un moment de màxima tensió, quan un dels protagonistes d’una llegenda urbana entrava dins un tenebrós i fosc cementiri, buscant entre tombes i criptes, entre sarcòfags i vells taüts el mausoleu on hi havia enterrada una jove morta per la prohibició de l’amor. En aquell moment, quan tots els assistents assitiem embadalits al funest final del protagonista... un soroll llunyà, com de trencadís, va fer saltar els nostres cors espantats per la tensió del moment.

Tots ens vam mirar incrèduls. Què havia passat? El narrador va dir que no formava part de l’espectacle, que ell no hi tenia res a veure. La directora i el conserge, fent-se els valents, van dirigir-se cap a la zona on s’havia sentit el terrabastall: la sala infantil de la biblioteca.

Al cap d’uns minuts van tornar amb nosaltres amb la cara pàl·lida. El soroll que havíem sentit va ser produït per unes rajoles del lavabo de la sala infantil, que misteriosament s’havien desenganxat de la paret i al caure a terra havien produït, de forma increïble, la confusió entre els assistents.

Alguns de nosaltres, quan després sortíem de la sala d’infantil, ens va semblar sentir una veu molt fluixeta, gairebé imperceptible, que sortia de l’interior del lavabo. Una remor que semblava xiular: “Je suis le fantôme” (sóc el fantasma...). Qui sap si pot ser té alguna cosa a veure amb en Nicolàs, aquell nen francès que va desaparèixer una nit dins la biblioteca...

"Diuen que... " - Contacontes per adults

En el marc del cicle llegendes urbanes ‘La ciutat a cau d’orella’ el proper dijous 21 de novembre a les 19.30 h a la Biblioteca Pública de Tarragona ens acompanyarà Domingo Chinchilla amb una sessió de contes per adults titulada ‘Diuen que...’

Llegendes urbanes, rurals, antigues, futures, romàntiques, curioses, filosòfiques, poètiques, exòtiques, surrealistes, literàries, mitològiques... Històries que la gent diu que han passat. Rumors que a força de ser repetits  esdevenen realitat. Succeïts que es fan històries vives.

Però són veritat? Han passat realment?

L'única cosa ben certa és que tal com em les contaren, les hi conte jo ara.

Més informació  →

Domingo Chinchilla és actor, narrador, autor i director d’espectacles teatrals i literaris.

Des de l’any 1995 es dedica a la narració per a joves i adults en català i castellà. Àmpliament reconegut per la seva trajectòria ha participat en nombroses trobades i festivals de narració; entre els darrers, el Festival "Que corri la veu", Campôme, França (2012), la  Maratón de los cuentos, Guadalajara (2013),  el   Festival de poesia "Voix Vives" Toledo (2013) i Kosmópolis, Festa Internacional de la Literatura Barcelona (2013).
S’ha especialitzat en literatura de transmissió oral, llegendes i rumors i  ha representat nombrosos espectacles amb la literatura com a motiu central com ara Narracions orals, Contant coses, Poemes dits i l'obra músico-poètica Coses elevades i coses d'anar per casa o  Històries que conten, recull d’històries basades en el fet de la transmissió oral.

Com acaba la història?

Us proposem un concurs per a demostrar el vostre enginy i creativitat. Es tracta de trobar un final a les dues llegendes urbanes que van associades a les dues imatges. Els 5  finals més enginyosos o que s’apropin més a la llegenda urbana original tindrà un premi molt pràctic.

Aquí teniu les dues imatges d’aquesta setmana, gràcies a la Biblioteca Pública de Tarragona i l’activitat per a centres educatius “Et Juro que és veritat”

Què hauria passat si....

Què hauria passat si els dinosaures no s’haguessin extingit? O si l'home no hagués arribat a la lluna?

A la novel·la “Un ianqui a la cort del Rei Artús”, de Mark Twain, un ciutadà de Connecticut es desperta a l’Anglaterra del Rei Artús, i aprofitant els seus coneixements hi introdueix tot de tecnologia fora del seu temps.

Això és la ucronia, imaginar una història alternativa, situant elements d’un període històric dins d’un altre i veure quines reaccions succeeixen. Alguns l’han definit com“la utopia en el temps”.

En el taller d’escriptura creativa “Coneixent la Ucronia” ens aproparem a aquest concepte, treballarem la ficció històrica responent la pregunta “Què hauria passat si...” de determinades situacions i veurem les claus per elaborar una història estil “Tria la teva aventura”

 Inscripció a www.tarragonajove.org  →

CONEIXENT LA UCRONIA

Dies 18, 20 i 22 de novembre (18:30 a 20:30 h)
Espai Jove Kesse / +12 anys. Activitat amb reserva.
Ooorganitza: Escola de Lletres de Tarragona

 Inscripció  →

Realitat o ficció?

Anotnio Ortí i Josep Sampere són els autors del llibre “Leyendas urbanas” (Editioral Martínez Roca, 2007)

En Josep Sempre, en una entrevista a infoanoia.cat ens explica l’origen d’algunes de les llegendes urbanes que circulen com a rumors, entre la certesa i el dubte. Rumors incerts com  el cas on es veu implicat el cantant Ricky Martin, una noia, un gos...

Josep Sampere i les llegendes urbanes from infoanoia on Vimeo.

Narració Gràfica. Llegendes entre còmics

El club de Còmics de l’Associació Ariadna i l’Escola Joso ens ofereixen, aquest proper dissabte 16 de novembre de 18h a 21h a l’espai Kesse, una immersió en la tècnica de narració a través del còmic: la vinyeta, la composició de la pàgina i la mateixa vinyeta, la cesura, com avançar en la narració, etc.

El taller l’impartirà en Xavier Carrasco “Bié” autor de la web Bieland, dibuixant, guionista, il·lustrador, publicista i historietista diplomant a l’Escola de còmic Joso. Professor d’historieta i creador de diversos cursos de dibuix humorístic.

 Inscripció a www.tarragonajove.org  →

El Club de Còmics és una iniciativa de l’Associació Ariadna, amb el suport de la Biblioteca Pública, La Conselleria de Joventut de l’Ajuntament, la Llibreria la Capona i la Direcció de Joventut de la Generalitat de Catalunya. Més informació →

L’escola Joso es un centre docent especialitzat en còmic, fundat l’any 1982 per l’humorista gràfic Joso. Té dues seus, a Barcelona i Sabadell i està considerada la degana de les escoles de còmic a Espanya. Més informació →

Et juro que és veritat (II)

Et juro que és veritat és el laboratori de lletres i imatges adreçat als estudiants d'ESO, Batxillerat i Cicles formatius amb l'objectiu d'apropar als joves al món de rumors i llegendes urbanes a través de les seves fonts i des de l'oralitat i la creativitat.

Els alumnes de 4rt d'ESO del Col·legi Mare Nostrum de Tarragona han participat del taller de reconstrucció d'una llegenda urbana treballant amb diferents suports: àlbums il·lustrats, relats, retalls de diaris...) i localitzant finalment la font bibliogràfica a la Biblioteca.

A partir del treball anterior han desenvolupat la invenció d'una llegenda urbana amb un exercici de creació literària recolzat amb objectes inspiradors. 

Segons Jon Harol Brunvard les llegendes urbanes descriuen esdeveniments presumptament reals tot i que estranys. Li han passat a un amic d'un amic i s'expliquen de forma creïble per una persona fiable. Els llocs i fets descrits són certs i coneguts i els protagonistes són persones normals als que els hi succeeix incidents còmics, xocants o horripilants sovint amb un final inesperat.

Inscripcions: Biblioteca Pública de Tarragona o a  bptarragona.cultura@gencat.cat
Més informació →

Llibres que haurien d'existir

Hi ha llibres que s’han convertit en grans clàssics de la literatura com “Guerra i Pau” de Lev Tolstoi, "Moby Dick" de Herman Melville, els "Assaigs" de Michel de Montaigne o "La Divina Comèdia" de Dante Alighieri.

D’altres són llibres dels que, tot i que se’n troben referències, no es té constància de la seva existència o són escrits per personatges de ficció. Llibres que per ells mateixos s’han convertit en un rumor, una llegenda urbana entre el dubte i la realitat.

Manual Pràctic d’apicultura, amb algunes observacions sobre la separació de la reina. Sherlock Holmes

Després de 23 anys resolent casos en Sherlock Holmes es va retirar a una granja de Sussex on es va dedicar a l’apicultura. D’aquesta experiència, n’escriu un llibre, el “Manual Pràctic d’Apicultura, amb algunes observacions sobre la separació de la reina” que orgullosament mostra al seu amic Watson quan el ve a visitar abans de començar un dels seus últims casos “La seva última salutació a l’escenari” (Arthur Conan Doyle 1917).

Segons Holmes és “...un llibre fruit de nits de meditació i dies enfeinats en les que vaig vigilar els grups de petites obreres com en altre temps havia vigilat el mon criminal de Londres."

Necronomicón. Abdul Al-hazred

Escrit al voltant de l’any 700, n’hi haurien 5 exemplars repartits en diferents institucions del món:

• Al British Museum
• La Bibliotthèque National de França
• Widener Library de la Universitat de Harvard a Cambridge, Massachussetts
• La Universitat de Buenos Aires
• I la Biblioteca de la fictícia Universitat de Miskatonic, a la també fictícia població d’Arkham (Massachussetts)

Al Necronomicón es descriuen totes les fórmules oblidades que permetien contactar amb entitats sobrenaturals de poders immensos. Es diu que qui llegeixi el llibre corre el risc d’acabar completament boig.

Una llegenda urbana diu que una vegada un estudiant d’una universitat del món va fer la broma d’incloure la fitxa al registre de la biblioteca i així el Necronomicón va ser demanat insistentment fins i tot per professors. També es diu que Jorge Luis Borges va crear també una fitxa a la Biblioteca Nacional d’Argentina.

Per als més curiosos al bloc la llibreria invisible se’n fa un recull dels títols i referències de llibres que haurien d’existir.

Inscripcions a www.tarragonajove.org

Llegendes Urbanes - Per a saber-ne més

Avui comença el Cicle de Llegendes Urbanes "La Ciutat a cau d'orella" i us portem una primera selecció de llibres per a endinsar-vos en el món de les llegendes urbanes i altres històries.

El Fabulós llibre de les llegendes urbanes

Autor: Harold Brunvand, Jan

Publicació: DeBolsillo

Pàgines: 665

Any d'edució: 2005

El podreu trobar a la Biblioteca Pública de Tarragona

En Jan Harold Brunvand fa un recull ordenat per temàtiques d’històries explicades a diferents llocs del món, recollint versions diferents de la mateixa història i de veu d’alguns que l’ha viscut(...o tenen un conegut d’un familiar que sap d’una persona que en coneix una altra que va veure com passava...). D’entre més de 250 llegendes urbanes pot ser en trobeu alguna que us ha passat a vosaltres.

Les millors cent una llegendes urbanes: inclou com explicar una història de por

Autor: Crow, Lucas

Publicació: labutxaca

Pàgines: 272

Any d’edició: 2007

En aquest fantàstic compendi trobareu històries esgarrifoses que ja formen part de la nostra memòria col·lectiva. A banda de llegendes urbanes clàssiques com la de l'autoestopista del revolt o l'assassí que truca a la víctima des de dins mateix de casa, en trobareu d'altres basades en els esperits que corren per Internet o en xats que et poden dur el dimoni a casa teva, històries del tot noves que prometen aterrir generacions i generacions. Lucas Crow, a més, les acompanya d'una guia amb les tècniques més eficaces per explicar una història de por i gaudir al màxim del gran plaer que és espantar-se.

Llegendes històriques de Tarragona

Soberanas i Lleó, Amadeu-Jesús

Publicació: El Mèdol Edicions

Pàgines: 100

Any d'edició: 2002

El podreu trobar a la Biblioteca Pública de Tarragona

Misteris i llegendes : bruixes, fantasmes i marfantes de les comarques tarragonines

Panadès, Antoni

Publicació: [s.l : s.n,]

Pàgines: 152

Any d’edició: 2001

El podreu trobar a la Biblioteca Pública de Tarragona

Deconstrucció i esferificació. Enigma Nocturn

Aquest divendres dia 8 de novembre s'inicia el Cicle de Llegendes Urbanes "La ciutat a cau d'orella" amb un enigma nocturn a l'Espai Jove Kesse:

DECONSTRUCCIÓ I ESFERIFICACIÓ
Divendres, 8 de novembre (20 h)
Espai Jove Kesse / +14 anys. Activitat amb reserva.

"Us heu preguntat mai d'on sorgeixen les llegendes urbanes? Com es crea una llegenda urbana? Quina és l'espurna que reviu la remor i els rumors entre generacions?

Els enigmes nocturns són reptes que s'han de resoldre a través de l'enginy, l'agilitat mental, la percepció dels sentits, la lògica, el pensament lateral o les habilitats personals. L'enigma d'aquest divendres ens portarà a disseccionar les llegendes urbanes, des del seu origen a partir d'un fet (real o fictici), la seva distorsió i els matisos que va agafant al llarg del temps.

Inscripció  →

Et juro que és veritat

L'Imma Pujol ens presenta a Tarragona Radio el segon cicle de llegendes urbanes "La ciutat a Cau d'orella" i la proposta  "Et juro que és veritat", un laboratori de lletres i imatges adreçat a la comunitat educativa.

"ET JURO QUE ÉS VERITAT" té com a objectiu apropar als joves al món de rumors i llegendes urbanes, unes de les formes més versàtils del folklore narratiu, des de les  fonts,  l’oralitat i la creativitat.

El format de l’activitat és el de Laboratori de Lletres i Imatges concebut com a espai de creació que vol convidar a experimentar i crear al voltant de la lectura amb tots els sentits: imatges, sons, textos i qualsevol altra forma artística.

Dates: del 9 al 29 de novembre de 2013
Dies: dimecres i divendres.
Horari: 10 a 14h.
Edats: cursos d' ESO i BAT i cicles formatius.
Lloc: Biblioteca Pública de Tarragona.
Durada: 1,30’ i 1h.(versió reduïda).
Inscripcions: Biblioteca Pública de Tarragona o per  bptarragona.cultura@gencat.cat
Més informació →

Escolta →

La ciutat a cau d'orella - Programa de la 2a Edició