dimarts, 26 de novembre de 2013

Misteris a la Casa Castellarnau

Construïda al segle XV, al llarg dels temps ha estat el lloc de residència d’algunes de les famílies més influents de Tarragona. Encara ara les parets parlen dels misteris que s’hi amaguen.

L’enigma nocturn de divendres passat ens va donar a conèixer una mica més l’edifici, les sales i els elements que en formen part, també la pròpia família Castellarnau i els rumors que circulen sobre la pròpia casa i alguns dels membres de la família Castellarnau.

 Aquí teniu recopilats alguns dels rumors i llegendes urbanes:


CARLES I

L’any 1542 va venir de visita a Tarragona l’emperador Carles I i durant la seva estava va residir a la futura Casa Castellarnau. Per poder acollir l’emperador i els seu servei van foradar la casa del costat (La Casa Montoliu, actual conservatori de música) per unir-la i tenir més espai.
Expliquen que l’emperador Carles I va quedar enamorat de les belleses de la ciutat, i passejant per l’actual Passeig de les Palmeres va dir: “Aquest és el millor balcó al mar que existeix en els meus estats. Aquesta frase donaria el nom a l’actual Balcó del Mediterrani

ELS CASTELLARNAU

La família Castellarnau de la vall Ferrera es dividia en tres branques totes enfrontades en interminables plets per la possessió d’una rica hisenda al voltant de fargues pirinenques.
S’explica que Carles de Castellarnau va haver de marxar del poble d’Alins per problemes de faldilles. Dues noies, Manela i Francesca el van denunciar al corregidor de Talarn al·legant que “amb paraula de casament les havia enganyat i desflorat”. Carles de Castellarnau va marxar a Barcelona, on el van venir a buscar i va ser acusat i empresonat a la Ciutadella.

PARENTS DE BANDOLERS

Fruit d’enveges populars es va emparentar el pescador i bandoler Esteve Magrinyà amb la dona de Carles de Castellarnau. El pare de la núvia i el seu germà van recórrer al corregidor de Tarragona per a demanar protecció davant les calumnies i va emetre una sentència anunciant que no existia parentesc amb el criminal Esteve Magrinyà.

ESPECTACLE POPULAR

Corren rumors que la Senyora de Castellarnau, cada dia al matí sortia al balcó molt lleugera de roba i feia fora la mandra. Aquesta costum va fer que a mig matí el carrer s’omplís de treballadors que descansaven de la feina i venien a gaudir de l’espectacle.



APOSTES PERDUDES

Es diu que un dels Castellarnau organitzava timbes i apostes a la casa. Després de perdre grans sumes de diners, i fins i tots els mobles originals, Castellarnau es va jugar les escales amb el propietari de la casa veïna... i va perdre. Es diu que l’endemà, el veí va venir a cobrar el deute, desmuntant les escales per reconstruir-les a casa seva, veïna del carrer Cavallers on sembla ser que encara hi son.

EL NOU MOBILIARI

El mobiliari actual de Casa Castellarnau no és l’original. Alguns d’aquests mobles provenen de Ca l’Agapito, edifici propietat de l'antiquari Agapito . Hi ha el rumor que amb el trasllat d’un d’aquests mobles s’hauria desplaçat amb ell un esperit que també hauria canviat de residència vagant avui dia per la Casa Castellarnau.

CAROLINA

Sembla ser que una de les filles dels Castellarnau va néixer amb mala salut. Per por a contraure malalties la van tancar a la seva habitació sense contacte exterior. Pel que es diu, l’únic que tenia per fer era tocar el piano de cua que hi havia a l’habitació. Segons els rumors, la nena va acabar morint i de tant en tant, d’un quadre seu surt l’esperit de la nena i es posa a tocar el piano.
Es creu que la nena de què parla la llegenda urbana seria Carolina de Castellarnau i Espina, que va néixer amb esquizofrènia i per tal raó va ser aïllada del món exterior en una habitació tapiada. Carolina hauria nascut el 1900 i va morir amb uns 16 anys.
Hi ha altres llengües que comenten que l’esperit que s’apareix a la Casa Castellarnau podria ser de Joaquima de Castellarnau i de Camps. Va néixer el 1787 i amb 29 anys encara estava soltera. Per quin motiu, una pubilla de casa bona encara no s’hauria casat? És ella l’ànima infeliç que vaga per la casa?

Cap comentari:

Publica un comentari

Crèdits
Tarragona.cat
Tarragona JoveBiblioteca Pública de TarragonaEscola de Lletres